diumenge, 2 d’octubre de 2011

Llibertat d’expressió

La llibertat d’expressió és un dret fonamental reconegut constitucionalment que té, gairebé com tota la resta, limitacions lògiques. El meu padrí sempre em deia que la meva llibertat acabava on comença la de l’altre. La llibertat d’expressió té, com gairebé tota la resta, limitacions lògiques donat que no són absoluts, per a alguns fins i tot hi ha excepcions al respecte del més bàsic, que és el de la vida.

Entre les línies vermelles que es marquen a aquesta llibertat n’hi ha dues clares: primer, la veritat. Difondre mentides, o anunciar com a fets el que només són objectes de debat sense decisió presa i malencorar col·lectius socials donant com a realitats limitacions que no s’han produït, ni amb tota probabilitat es produiran, és fer un ús pervers d’aquesta llibertat, en perjudici d’altres que han estat companys i corresponsables d’una acció política durant anys.

Una altra de les línies vermelles és malparlar dels responsables de la institució o empresa a la qual es pertany, on es treballa, i més en públic i amb la màxima difusió. Constitueix una deslleialtat que perjudica, sovint greument, no només a les persones individuals que estan al capdavant, sinó a la institució o companyia mateixa.

En el sector privat, manifestacions d’aquesta mena serien motiu per a un acomiadament immediat. En qualsevol col·lectiu, d’expulsió i marginació de la persona autora. En l’àmbit polític les possibilitats de sanció són limitades, més encara en el comunal, on el marc legal i reglamentari és clarament perfectible i està en projecte de reforma.
En l’àmbit polític, el ciutadà, que és el patró dels qui ocupen els càrrecs públics, haurien de tenir cura de no deixar-se portar a engany pels qui perverteixen la llibertat d’expressió, en la mesura que puguin conèixer, o informar-se de la realitat, de les veritats (que la veritat mai no és una ni absoluta).

Sovint, aquests coneixement i informació no són fàcils d’obtenir, ni exigibles en persones de bona voluntat amb altres i múltiples preocupacions pròpies. Per això poden ser objecte de manipulació amb una relativa facilitat.
Un gran dirigent polític de la història contemporània deia, però, que és possible enganyar a pocs durant molt temps, o a molts en un termini curt, però no a molts durant molt de temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada