Traïcions

La pitjor traïció és la que consisteix en trair-se a un/a mateix/a, no es pot pretendre que la lleialtat d’un col·lectiu o d’una persona es porti a tal extrem que l’obligui a renunciar als principis i les idees pròpies més bàsiques. El centralisme democràtic és un concepte polític obsolet que alguns continuen aplicant.

Sovint hem vist una altra traïció: la del principi democràtic de la discrepància interna, al punt de marginar i menystenir qualsevol que s’atreveixi a dissentir de la cúpula o del líder, en l’àmbit intern, sense ni tan sols fer pública la crítica. Alfonso Guerra no arribava a tant quan va amenaçar amb aquella dita “qui es mou no surt a la fotografia”.

Hem vist militants qualificats, després de més o menys anys d’esforços en favor d’unes sigles, posats en aquesta situació fins a l’avorriment i la desesperança. Alguns han optat per desenvolupar les seves idees allà on les han admeses i han arribat a importants càrrecs públics amb unes sigles diferents; d’altres han optat per “quedar-se a casa”, i les seves qualitats i esforços s’han perdut per a la societat, com a mínim temporalment.

Qui són els que practiquen la traïció? Aquells que manlleven unes sigles amb forta connotació ideològica en benefici propi, sense respectar els elements més essencials de la pròpia ideologia com el dret a la tolerància, el dret a discrepar, el dret d’igualtat de l’ésser humà sense distinció, ...? O aquells als que no els importa el “què diran” per defensar les seves conviccions com són el fet que el dret a discrepar comporta saber escoltar, que la tolerància comporta cedir en benefici de la majoria, que el respecte a l’ésser humà passa per adreçar-se als demés de forma respectuosa i anar de cara, o que la igualtat passa per no mirar a ningú per sobre de l’espatlla...?

Alguns que són titllats de traïdors pel sol fet que han decidit que ja en tenien prou d’intolerància, de manca de respecte, de..., recorden el vell acudit del conductor que va per l’autopista mentre escolta a la ràdio que hi ha un cotxe circulant en direcció contrària i es respon a si mateix i en veu alta: “Un de sol? Com només un? N’he comptat dotzenes!”