Transparència

Un dels valors polítics que defensa i pretén aplicar la Coalició d’independents per Andorra la Vella (Cd’i), si els electors ens fan confiança, és la transparència. Hauria de ser un dels requisits indispensables en el desenvolupament de les responsabilitats públiques, però el que hauria de ser normal no sempre és habitual.

Transparència vol dir oferir a la ciutadania, sense distincions, tota la informació que reclami. El contrari és l’obscurantisme, el fer sense dir, l’amagar sobretot els projectes, dades, o intencions que poden ser menys populars, o directament impopulars, perquè se sap de bell antuvi que provocaran rebuig al conjunt o a sectors de la població nombrosos, poderosos o influents.

Aquesta obligació d’informar sense reserves s’estén també a tots els companys en el consell comunal, inclosos els opositors, que mai no es poden veure com a enemics, sinó com a representants d’una visió i propostes programàtiques més o menys allunyades de les que aporta la majoria, que ha d’estar sempre disposada a dialogar, debatre, i acceptar els suggeriments i aportacions positives per a l’interès general que aportin des de la discrepància.

Aquesta transparència exercida els darrers quatre anys ha estat ja reconeguda i lloada per Jordi Minguillon qui ha arribat a presentar-la públicament com un dels principals factors que l’ha decidit a integrar-se al nostre projecte.

Una transparència reconeguda, finalment, és la millor garantia per comprovar la honestedat i l’eficiència de l’acció i la gestió des dels càrrecs de responsabilitat, en l’àmbit de qualsevol empresa, però encara més en les institucions públiques, en la política, on resulta absolutament exigible, més enllà d’incomoditats per part dels obligats a oferir-la.

Oberts

Molt abans de la “desafecció” popular generalitzada de la política al món occidental, el filòsof ja parlava de crepuscle de les ideologies. Sobretot els darrers anys, arran de la crisi, hem vist formacions i governs autoanomenats socialistes, socialdemòcrates o progressistes, abocats a les “retallades” de serveis públics i reducció de projectes de l’estat del benestar. Conscients que sovint s’obliden les declaracions de principis de l’esquerra, de la dreta i del centre clàssics, a la vista dels resultats de les enquestes més o menys fiables. A Cd’I hem renunciat a una d’aquestes definicions tradicionals, potser obsoletes, per fixar un seguit de valors bàsics que han de primar en la pràctica política:

Solidaritat, especialment amb les persones en situacions més compromeses i amb els col·lectius més febles.

Tolerància i respecte per totes les opinions, ideologies i creences.

Sostenibilitat, com a prioritat en les decisions i les accions, perquè serveixin al bé comú amb una perspectiva duradora en el temps, més enllà de solucions populars, o populistes, a curt termini, que puguin hipotecar el futur.

Transparència, perquè tothom pugui assabentar-se a cada moment de qui som, què fem, com, i quins són els costos.

I una democràcia participativa que vol dir obertura a tothom que s’hi vulgui afegir sense cap exigència més que el respecte a aquests valors polítics fonamentals, per aportar les seves iniciatives i opinions.

Per fer front als grans problemes que avui pateixen el país, la parròquia i les persones és necessari l’esforç col·lectiu més ampli possible, per sobre d’interessos particulars o partidistes. Per això, el grup que ha constituït la Coalició d’Independents per Andorra la Vella convida a totes les persones de bona voluntat que comparteixin aquests criteris elementals perquè hi participin.

Ens podeu seguir a través d’aquest blog, al facebook o al twiter i enviar tots els vostres suggeriments, preguntes o demandes d’informació al correu electrònic coalicioindendents@gmail.com.

Experiència, joventut i capacitat

La candidatura de Cd’i per Andorra la Vella uneix un equilibri entre experiència i joventut, entre diverses posicions ideològiques i, sobretot una capacitat reconeguda per les trajectòries d’acció política més llarga o per a formació prèvia dels candidats, a més d’una nova aproximació a la paritat de gèneres, amb forta presència femenina.

La veterania i l’experiència l’aporten sobretot consellers comunals de la darrera legislatura, com ho són Jordi Minguillón, Manuel Bal i Toni Riestra. D’altres han manifestat explícitament el suport al grup, tot i la decisió de retirar-se de la política comunal, si més no temporalment, com Antoni Armengol.

Als exconsellers cal afegir dues persones amb un currículum que les qualifica com a especialistes en dos àmbits que seran cabdals en el futur immediat del país i de la parròquia: Difícilment es podrà trobar algú amb més avals que Eron Estany per fer front a la revisió del POUP (Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial) que s’haurà de plantejar d’aquí a dos anys. Eron ha treballat durant dècades com a responsable de l’ordenament territorial i l’obra pública nacionals en governs de diversos colors. Maika Nin, titulada en ciències polítiques i auditora serà una peça clau en un moments de crisi on el repte serà intentar fer més i millor amb menys mitjans.

L’equilibri generacional l’aporten els joves. La Meritxell Rabadà ja ha demostrat a bastament la seva capacitat de gestió al front del departament de joventut i participació ciutadana del Comú d’Andorra la Vella. Eduard Andueza prové del ministeri de salut a on demostra, dia a dia, la seva professionalitat i bonhomia. Un Marc Pons que ja va tenir impuls i idees com la creació de la festa de la joventut en un mandat anterior, i la incorporació d’un debutant, Jordi Cabanes, que acaba de culminar la carrera universitària d’enginyer industrial amb el millor dels èxits que ha estat obtenir feina de la seva especialitat a Barcelona i ara torna amb la vocació de servir la parròquia i el país.

La joventut és la clau del futur col·lectiu més immediat i l’èxit col·lectiu dependrà d’aquestes noves generacions que cal incorporar, si no a l’activitat, com a mínim a l’interès per la política, en una època marcada per la desafecció i la desconfiança generalitzada amb els responsables de la vida pública, aquí i a l’entorn geogràfic.

Clouen la candidatura persones preparades, homes i dones il·lusionats i il·lusionades en el projecte de Cd’i per a la parròquia d’Andorra la Vella.

Amb tot plegat, estic convençuda que hem format un equip d’excel·lència, divers en les qualificacions i especialitats, i equilibrat entre experiència i il·lusió juvenil.

Il·lusió

La presentació a la premsa de la Coalició d’independents x Andorra la Vella marca una nova etapa en el treball del nou grup polític, que continua creixent i on el tret comú de tots els que hi formem part és la il·lusió de fer el millor per a la parròquia i per al país, tot i les dificultats derivades de la crisi.

Ens avala l’experiència i la gestió feta els darrers quatre anys al front del Comú d’Andorra la Vella, en que hem demostrat la capacitat de diàleg i de treball comú en benefici de la majoria, davant la situació econòmica adversa amb la que hem estat confrontats.

El logotip finalment escollit reflecteix aquesta il·lusió i la innovació en la manera de fer. El negre sobre blanc indica l’absència d’un color i la suma de tots els possibles. La voluntat de reunir el màxim i més divers nombre d’esforços per sobre d’ideologies tancades. El moment s’ho val i Andorra és el que necessita.

El cromatisme es completa amb un toc de violeta, que mai no s’havia fet servir per cap formació en la història del país. La violeta ha esta definida sovint com la flor més humil, i la humilitat és imprescindible entre les virtuts de qui es posa al servei de la comunitat des d’un càrrec públic. Tot el contrari de la persona que es considera posseïdora de la veritat absoluta i que, un cop assumida la responsabilitat, l’exerceix imbuït d’autoritat malentesa, que no és l “auctoritas” derivada del prestigi moral, sinó de “l’aquí mano jo”.

El violeta és, també, el color de l’arc de Sant Martí que es veu més a prop del terra. I sembla evident que per a un bon exercici polític cal tocar de peus a terra. Algú dirà que aquest fenomen de la natura és una il·lusió òptica, res real. Però és un efecte físic autèntic, de transparència de les gotes d’aigua en la refracció de la llum del sol. Encara més, quan l’arc de Sant Martí apareix, tothom interpreta que s’ha acabat la pluja. Potser això no és sempre cert, però com a mínim, el sol ja ha sortit més enllà dels núvols. Tan de bo aconseguim, amb la complicitat i l’acció de tots plegats, des de dintre i a fora de Cd’I, que la llum solar torni a lluir després de la tempesta de la crisi.

Traïcions

La pitjor traïció és la que consisteix en trair-se a un/a mateix/a, no es pot pretendre que la lleialtat d’un col·lectiu o d’una persona es porti a tal extrem que l’obligui a renunciar als principis i les idees pròpies més bàsiques. El centralisme democràtic és un concepte polític obsolet que alguns continuen aplicant.

Sovint hem vist una altra traïció: la del principi democràtic de la discrepància interna, al punt de marginar i menystenir qualsevol que s’atreveixi a dissentir de la cúpula o del líder, en l’àmbit intern, sense ni tan sols fer pública la crítica. Alfonso Guerra no arribava a tant quan va amenaçar amb aquella dita “qui es mou no surt a la fotografia”.

Hem vist militants qualificats, després de més o menys anys d’esforços en favor d’unes sigles, posats en aquesta situació fins a l’avorriment i la desesperança. Alguns han optat per desenvolupar les seves idees allà on les han admeses i han arribat a importants càrrecs públics amb unes sigles diferents; d’altres han optat per “quedar-se a casa”, i les seves qualitats i esforços s’han perdut per a la societat, com a mínim temporalment.

Qui són els que practiquen la traïció? Aquells que manlleven unes sigles amb forta connotació ideològica en benefici propi, sense respectar els elements més essencials de la pròpia ideologia com el dret a la tolerància, el dret a discrepar, el dret d’igualtat de l’ésser humà sense distinció, ...? O aquells als que no els importa el “què diran” per defensar les seves conviccions com són el fet que el dret a discrepar comporta saber escoltar, que la tolerància comporta cedir en benefici de la majoria, que el respecte a l’ésser humà passa per adreçar-se als demés de forma respectuosa i anar de cara, o que la igualtat passa per no mirar a ningú per sobre de l’espatlla...?

Alguns que són titllats de traïdors pel sol fet que han decidit que ja en tenien prou d’intolerància, de manca de respecte, de..., recorden el vell acudit del conductor que va per l’autopista mentre escolta a la ràdio que hi ha un cotxe circulant en direcció contrària i es respon a si mateix i en veu alta: “Un de sol? Com només un? N’he comptat dotzenes!”

Tots a una

Aquesta darrera setmana DA ha informat que vol concórrer en solitari a les eleccions comunals. Ens ho ha anunciat personalment i abans de sortir als mitjans –en un gest de cortesia política. Des de Cd’I hem dit amb tota sinceritat que respectem la decisió de Demòcrates d’Andorra (DA) de presentar candidatura pròpia, sense el pacte preelectoral.

La presentació d’opcions polítiques separades, quan es considera que els programes, les persones i la distribució de llocs a la candidatura no es poden unificar constitueix un exercici positiu de la democràcia. Això no treu que la difícil situació actual del país i de la parròquia necessiti la unió d’esforços més àmplia, sense excepcions a priori, mitjançant diàleg i consensos. Així ho hem pensat i explicat des del primer moment, i aquest anar tots a una, rumb a la millora de l’interès general de la parròquia no sempre ni necessàriament s’ha d’establir abans de la contesa electoral.

Un cop constituït el nou Consell comunal, i en la mesura que els ciutadans ens renovin majoritàriament la confiança, mantindrem aquesta voluntat de consensos, com més amplis millor, per trobar les solucions més adients a cada problema, o millorar l’eficiència de cada projecte, actuació o decisió. En els darrers gairebé quatre anys transcorreguts s’ha demostrat que aquesta ha estat la manera de fer que he impulsat com a cònsol major i actualment també candidata a la reelecció. Altres membres de la corporació també ho han reconegut reiteradament, a títol d’exemple el conseller de la minoria comunal per UP i ara proposat per a cònsol menor en la llista de Cd’i.

Compromís

Ja he anunciat públicament que he pres la decisió de presentar-me com a candidata a la reelecció al front del Comú d’Andorra la Vella. Ho he fet pel compromís que mantinc des de fa dècades de servei al país des de la política. Un compromís difícil d’assumir en aquests temps complicats que ens toca viure i en els que la gestió haurà de ser cada dia més acurada.

Però aquesta mateixa dificultat comporta que és més necessari que mai el nostre compromís, no només el meu o el de qualsevol persona que legítimament vulgui estar al front d’una institució com el Comú, sinó que cal el compromís de tots els ciutadans i ciutadanes per encarar un futur millor. Durant aquests quatre anys he intentat donar el millor de mi mateixa en el treball del dia a dia i en els projectes de futur. Sé que no tot han estat encerts, que també n’hi ha hagut, però sempre ha imperat la bona fe, l’esforç en el treball i el sentit de la responsabilitat.

Al meu entendre, per ser efectius davant l’Administració comunal, cal conèixer la parròquia de forma directa i amb una visió global de la realitat actual de l’administració de la capital del país. I cal continuar treballant sense dilació. El que acabo d’exposar, conjuntament amb el fet que moltes persones de diferents tendències, sensibilitats i partits, o sense cap militància prèvia, m’hagin manifestat el seu suport m’ha decidit a fer el pas.

Companys i companyes, col·laboradores i col·laboradors, antics i nous, cada dia creixent en nombre, s’han apressat a compartir el mateix compromís de crear una nova formació i constituir un grup diferent. Al cap i a la fi, l’acció política i l’administració pública difícilment prosperen quan depenen d’una sola persona i dels seus criteris. La bona gestió només es pot desenvolupar amb eficàcia en equip, un equip cohesionat, en el que cada element tingui capacitats contrastades, opinions no sempre coincidents però sempre enriquidores, que aporti lleialtat i solidaritat amb les companyes i els companys, honestedat i esforç continuat, sense comptar hores ni mirar interessos personals. En definitiva, compromesos amb Andorra.

En una situació problemàtica, com la que ara vivim i, especialment en un comú, cal premiar la gestió per sobre d’etiquetes ideològiques, sense que això impliqui renúncia a les idees pròpies. Vivim en un món globalitzat en el que cal pensar en global i actuar en local. La crisi econòmica ens porta a haver de fer retallades pressupostàries, però això no ha de significar que es retallin també els serveis essencials per a la comunitat, ni molt menys les polítiques socials essencials, sinó tot el contrari, cal imaginació i bona gestió per racionalitzar la despesa. Per tant, enfront la retallada pressupostària hem de promoure la racionaliltzació perquè siguin sostenibles l’oferta de serveis bàsics per a la comunitat i les polítiques socials essencials que garanteixen la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes. I això és el que hem iniciat durant aquests darrers quatre anys de mandat i és el que volem continuar fent.

El grup gestor de la constitució de la Coalició d’Independents per Andorra la Vella (Cd’i), disposa d’un local a l’Avinguda de Santa Coloma núm. 17-19, baixos, en breu fixarem un horari de permanències perquè pugueu demanar qualsevol informació sobre el projecte i, si així voleu, oferir la vostra col·laboració.

També podeu deixar els vostres comentaris amb tota llibertat en aquest bloc.

Discurs inaugural davant del X Comitè Sectorial de Polítiques Socials de la UCCI

Discurs adreçat als representants de 14 ciutats iberoamericanes en el marc de la inauguració del X Comitè Sectorial de Polítiques Socials de la UCCI aquest dimarts 4 d'octubre al Centre de Congressos d'Andorra la Vella.

Molt Il·lustres i Honorables autoritats,
Excel·lentíssim Senyor Ambaixador,
Senyor Director General de la Secretaria General de la UCCI,
Sra. Subdirectora de Programes i Activitats de la Secretaria General,

Senyores i Senyors,

Bon dia a tots i gràcies per haver acceptat la nostra invitació.

En primer lugar debo agradecer la presencia i la asistencia en este encuentro del X Comité Sectorial de Políticas Sociales de la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas, que tendrá lugar estos días en Andorra la Vella, a los representantes de las ciudades de Asunción, Buenos Aires, Guatemala, Lima, Madrid, México DF, Montevideo, San José de Costa Rica, San Salvador, Sao Paulo, Sucre i Tegucigalpa.
También expresar en nombre propio y en nombre de la Corporación del Honorable Comú de Andorra la Vella, que tengo el honor de presidir, nuestro saludo de bienvenida a la capital del Principado de Andorra, donde esperamos que pasen unos días agradables, en paralelo a las jornadas de trabajo que se desarrollarán en las instalaciones de nuestro Centro de Congresos.

Para Andorra la Vella y para el conjunto del país, es un honor acogerles y recibirles para poder, conjuntamente, discutir y enriquecernos mutuamente sobre un tema de tan cabal importancia como es el de las políticas sociales.

En estos días, el intercambio de experiencias y la comunicación directa entre representantes de múltiples ciudades nos servirán para fortalecer nuestras acciones y proyectos, todos encaminados a mejorar la atención a las personas, a los colectivos, más desfavorecidos de nuestras sociedades.
Este evento, que inauguramos en este momento, es realmente la demostración de un tipo de globalización bien entendida.

Lo es, porque podemos confrontar la realidad del día a día y de las problemáticas que se plantean en lugares, ciudades y países dispersos, pero unidos a favor de la consecución de mejoras en la atención y la ayuda a los sectores de las poblaciones que más necesitan la aplicación de políticas de solidaridad, efectivas y eficientes en los resultados.

Argentinos, bolivianos, brasileños, costarricenses, españoles, guatemaltecos, hondureños, mejicanos, paraguayos, peruanos, salvadoreños, uruguayos i andorranos, unidos por unos días con el afán de conseguir un mundo mejor para todos y vislumbrar un futuro prometedor de justicia social para las nuevas generaciones.

La crisis mundial que padecemos no debería ni debe, de ninguna manera, afectar a los pilares del Estado del Bienestar que hemos construido poco a poco y con tanta tenacidad, con firmeza y convencimiento.

La sanidad y la educación deben seguir siendo los ejes en los cuales nunca sobrará nuestra dedicación.
Tienen que ser la base imprescindible de los cimientos de nuestras políticas sociales comunes.

Desde todos los niveles de responsabilidad que asumimos, debemos actuar directamente en la implementación de servicios plenos a la ciudadanía y no tan sólo en el marco de nuestras administraciones, sino influyendo a la práctica ante administraciones superiores, para no permitir recortes en detrimento de los estratos de población más necesitados.

El Estado del Bienestar es una consecución capital y el resultado de años, de decenios, de lucha incansable que no podemos permitirnos dejar debilitarse.

Los gobiernos nacionales, territoriales y locales están al servicio exclusivo del ciudadano. Así lo entendemos y así ha de ser. Pero vemos con cierto pavor y sorpresa, cómo en algunos lugares se aplican recortes en servicios sociales esenciales.

¡No es de justicia que quieran solucionar desequilibrios financieros y déficits presupuestarios en perjuicio de los derechos adquiridos y de las políticas de solidaridad… !


Los responsables políticos tenemos la obligación de saber escoger los ámbitos de actuación y priorizar lo que es prioritario, tal cómo lo es en política general, y no aplicar recortes incomprensibles que afectarán exclusivamente o mayormente a los colectivos más vulnerables.

Debemos esforzarnos y hacer sentir nuestra voz para evitar que se produzca una degradación en el servicio al usuario y para mantener con plenitud todas las ayudas imprescindibles dirigidas a los que realmente las necesitan. Es un derecho inalienable de la condición de ciudadano.

Es inconcebible que pudiéramos aceptar pasivamente la degradación de la calidad de los servicios que forman parte del bienestar de la personas.

Se debe mantener y ampliar, si posible, el marco general de prestaciones, servicios y atenciones directas al ciudadano, racionalizando la organización y el aprovechamiento de los recursos humanos disponibles.

En Andorra la Vella, pese a la mala situación económica que hemos vivido en estos últimos 4 años, hemos priorizado y reforzado la aplicación de nuestras políticas sociales, sumando inversiones imprescindibles dirigidas al colectivo de la tercera edad i a los más jóvenes, principalmente.
Lo hemos hecho por convencimiento y con firmeza.

Y es con orgullo que podemos presentar nuestro balance de mandato. Los hechos y las obras demuestran fehacientemente la realidad.

Una realidad que hace que nadie, en nuestro territorio, se pueda sentir discriminado o desatendido, ya que siempre hemos trabajado para aplicar el ideario que nos inspira y que se basa en el servicio a la persona y en el proyecto la cohesión social.

La crisis no puede ser pretexto ni motivo de afectación de las más básicas atenciones ciudadanas, al contrario!

Creemos que el progreso real en sociedad es aquel que se apoya en valores de solidaridad y que consigue más felicidad individual.

Así, la celebración de los trabajos de la X Comité Sectorial de Políticas Sociales de la UCCI es una ocasión excepcional, que nos brinda la posibilidad y la oportunidad de profundizar en la coordinación y en el intercambio positivo de experiencias.

Espero que estos trabajos que ustedes compartirán, sean fructíferos en beneficio de todas las sociedades y pueblos del mundo.

¡Sean bienvenidos a Andorra la Vella!

Gràcies a tots per la seva atenció.

Llibertat d’expressió

La llibertat d’expressió és un dret fonamental reconegut constitucionalment que té, gairebé com tota la resta, limitacions lògiques. El meu padrí sempre em deia que la meva llibertat acabava on comença la de l’altre. La llibertat d’expressió té, com gairebé tota la resta, limitacions lògiques donat que no són absoluts, per a alguns fins i tot hi ha excepcions al respecte del més bàsic, que és el de la vida.

Entre les línies vermelles que es marquen a aquesta llibertat n’hi ha dues clares: primer, la veritat. Difondre mentides, o anunciar com a fets el que només són objectes de debat sense decisió presa i malencorar col·lectius socials donant com a realitats limitacions que no s’han produït, ni amb tota probabilitat es produiran, és fer un ús pervers d’aquesta llibertat, en perjudici d’altres que han estat companys i corresponsables d’una acció política durant anys.

Una altra de les línies vermelles és malparlar dels responsables de la institució o empresa a la qual es pertany, on es treballa, i més en públic i amb la màxima difusió. Constitueix una deslleialtat que perjudica, sovint greument, no només a les persones individuals que estan al capdavant, sinó a la institució o companyia mateixa.

En el sector privat, manifestacions d’aquesta mena serien motiu per a un acomiadament immediat. En qualsevol col·lectiu, d’expulsió i marginació de la persona autora. En l’àmbit polític les possibilitats de sanció són limitades, més encara en el comunal, on el marc legal i reglamentari és clarament perfectible i està en projecte de reforma.
En l’àmbit polític, el ciutadà, que és el patró dels qui ocupen els càrrecs públics, haurien de tenir cura de no deixar-se portar a engany pels qui perverteixen la llibertat d’expressió, en la mesura que puguin conèixer, o informar-se de la realitat, de les veritats (que la veritat mai no és una ni absoluta).

Sovint, aquests coneixement i informació no són fàcils d’obtenir, ni exigibles en persones de bona voluntat amb altres i múltiples preocupacions pròpies. Per això poden ser objecte de manipulació amb una relativa facilitat.
Un gran dirigent polític de la història contemporània deia, però, que és possible enganyar a pocs durant molt temps, o a molts en un termini curt, però no a molts durant molt de temps.