dijous, 14 de novembre de 2013

Modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra

La Constitució (CPA) estableix que les parròquies disposen d’unes institucions que les representen i les administren; aquestes institucions són els comuns. Alhora, l’article 79.1 de la Constitució reconeix i garanteix el principi d’autogovern, la qual cosa comporta que l’organització de l’Estat sigui a un doble nivell territorial, d’una banda l’Estat com a nivell central i de l’altra els comuns com a nivell territorial. Basant-se en aquest principi, el Tribunal Constitucional ha declarat de manera expressa que totes les competències “s’han d’exercir d’acord amb el principi de lleialtat constitucional”, que “significa que s’ha d’exercir amb la voluntat no solament de no impedir, sinó de fer possible, i més encara, de propiciar, l’exercici de les competències dels altres ens públics” (sentència de 8 de juny del 2009, causa 2008-1-CC,FJ 2). El problema que es planteja en relació amb els entorns de protecció és que transcorreguts gairebé sis anys d’ençà de l’aprovació dels plans d’ordenació i urba-nisme parroquials per part dels comuns, encara estan pendents de declaració, per part del Govern, la majoria dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural. La paradoxa és la següent; la Llei 9/2003, en la disposició final primera estableix que tots els entorns de protecció pendents (en l’any 2003, quan es va aprovar la llei) s’havien de decretar en un termini màxim de dos anys. Actualment, l’any 2013, la majoria d’entorns de protecció dels BIC encara no s’han adoptat i la Llei del patrimoni cultural, de forma provisional, preveu un radi o perímetre de protecció de cent metres (disposició transitòria de la Llei 9/2003). Aquesta disposició no està en consonància amb la realitat urbanística existent, especialment per les construccions preexistents i pel creixement urbanístic coherent i ordenat previst a les parròquies. Els comuns necessiten reduir-lo. Aquesta reducció s’ha d’entendre en el sentit que el Comú és el primer interessat a protegir el seu patrimoni cultural, de la forma que ho ha fet i ho ha traslladat en el seu pla d’urbanisme. Per a més aprofundir, històricament els comuns han estat i són els que han vetllat pel patrimoni cultural d’Andorra i així ho han demostrat durant segles, i no podem permetre, per exemple, que no es puguin rehabilitar els edificis adjacents a les esglésies i altres béns declarats d’interès cultural que es troben dins els nuclis urbans i ni tan sols refer les façanes per qüestions merament burocràtiques.



Article aparegut al diari Bondia el 14 de novembre del 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada