Modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra

La Constitució (CPA) estableix que les parròquies disposen d’unes institucions que les representen i les administren; aquestes institucions són els comuns. Alhora, l’article 79.1 de la Constitució reconeix i garanteix el principi d’autogovern, la qual cosa comporta que l’organització de l’Estat sigui a un doble nivell territorial, d’una banda l’Estat com a nivell central i de l’altra els comuns com a nivell territorial. Basant-se en aquest principi, el Tribunal Constitucional ha declarat de manera expressa que totes les competències “s’han d’exercir d’acord amb el principi de lleialtat constitucional”, que “significa que s’ha d’exercir amb la voluntat no solament de no impedir, sinó de fer possible, i més encara, de propiciar, l’exercici de les competències dels altres ens públics” (sentència de 8 de juny del 2009, causa 2008-1-CC,FJ 2). El problema que es planteja en relació amb els entorns de protecció és que transcorreguts gairebé sis anys d’ençà de l’aprovació dels plans d’ordenació i urba-nisme parroquials per part dels comuns, encara estan pendents de declaració, per part del Govern, la majoria dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural. La paradoxa és la següent; la Llei 9/2003, en la disposició final primera estableix que tots els entorns de protecció pendents (en l’any 2003, quan es va aprovar la llei) s’havien de decretar en un termini màxim de dos anys. Actualment, l’any 2013, la majoria d’entorns de protecció dels BIC encara no s’han adoptat i la Llei del patrimoni cultural, de forma provisional, preveu un radi o perímetre de protecció de cent metres (disposició transitòria de la Llei 9/2003). Aquesta disposició no està en consonància amb la realitat urbanística existent, especialment per les construccions preexistents i pel creixement urbanístic coherent i ordenat previst a les parròquies. Els comuns necessiten reduir-lo. Aquesta reducció s’ha d’entendre en el sentit que el Comú és el primer interessat a protegir el seu patrimoni cultural, de la forma que ho ha fet i ho ha traslladat en el seu pla d’urbanisme. Per a més aprofundir, històricament els comuns han estat i són els que han vetllat pel patrimoni cultural d’Andorra i així ho han demostrat durant segles, i no podem permetre, per exemple, que no es puguin rehabilitar els edificis adjacents a les esglésies i altres béns declarats d’interès cultural que es troben dins els nuclis urbans i ni tan sols refer les façanes per qüestions merament burocràtiques.

Article aparegut al diari Bondia el 14 de novembre del 2013

Cohesió social

Més que mai en aquests temps, les limitacions financeres no es poden resoldre bandejant l’atenció a les necessitats socials, en aquest cas de la parròquia, tot seguint una política en la qual ha estat pioner el comú d’Andorra la Vella, ha continuat avançant en la darrera legislatura i ens proposem impulsar en la següent, si Cd’i obté la vostra confiança.

La màxima atenció la mereixen, en justícia, les famílies amb dificultats econòmiques, a les que garantim que ningú no es quedi sense serveis comunals per falta de recursos. Per això facilitarem la tramitació dels expedients per demanar ajuts o exoneracions dels serveis. I per a les famílies en general recuperarem el projecte d’escola de pares i potenciarem el Tens Trastos, de recollida i reciclatge de mobiliari i electrodomèstics per a la reutilització.

Per segments d’edat, i amb influència directa sobre la vida familiar, infants, joves i gent gran són tres col·lectius que mereixen atenció especial i projectem donar-la-hi. Per als més petits, garantirem escoles bressol, ludoteca, casal El Llamp, activitats esportives i de lleure, colònies... Per a la joventut elaborarem un pla específic que abordi aspectes com ara formació, emancipació, ocupació, habitatge, lleure, salut..., a més de continuar el projecte Capital Jove, per a joves emprenedors, L’Enllaç (punt d’informació i dinamització), fomentarem les activitats d’oci amb el manteniment iniciatives  com ara L’Alternador o la festa de la Joventut i continuarem afavorint l’emancipació amb els habitatges de Jovial.

Per a la gent gran, donarem continuïtat a l’Hostal Calones, les cases pairals, el servei d’atenció domiciliària, els horts i les diverses activitats de lleure, a més del Punt d’Informació i oferirem suport a les associacions i col·lectius com ara el Banc del Temps, o l’Associació de la gent gran.

Una de les riqueses de la nostra societat tradicional ha estat la transmissió de coneixements, experiències i tota mena d’aproximacions intergeneracionals, dels padrins i padrines amb els néts. Fomentar els intercanvis  entre membres de tres generacions és un altre dels nostres objectius, com a instrument per afavorir, també, la cohesió social.

Austeritat

La situació econòmica del país, de la qual no escapa la capital, exigeix un esforç general d’austeritat. Conscients de la necessitat de contenció de la despesa sense afectar els serveis i, especialment l’atenció a les persones i col·lectius més desfavorits, el grup de la Coalició d’independents es compromet a no augmentar els impostos comunals en el primer any de mandat i, en cap cas, durant el mandat s’augmentaran més enllà de l’IPC, i ha decidit també continuar implementant un seguit de mesures per optimitzar els recursos que han de revertir en la racionalització de la despesa:

Si els ciutadans ens fan la confiança que esperem, prepararem un pressupost equilibrat, on la despesa no superi els ingressos, calculats amb prudència, amb realisme.

Establirem una central de compres per estalviar en l’adquisició de béns i serveis. Portarem un control exhaustiu de totes les despeses. Crearem un departament específic per a la gestió dels tributs i cobrament dels deutors.

Amb la resta dels cònsols, impulsarem un equilibri en el desenvolupament de les competències de les vuit administracions (Govern i Comuns) per evitar duplicitats i augmentar l’eficàcia dels esforços econòmics.

Buscarem, també, mancomunar serveis amb altres parròquies, amb el mateix objectiu d’estalviar costos i evitar duplicitats, a més d’unificar criteris.

Només amb l’esforç del treball i el rigor es podrà assolir l’objectiu que ens hem marcat: que els ciutadans continuïn rebent idèntics serveis que milloren la qualitat de vida.

Discurs d'agraïment per la condecoració Gran Oficial de l'Ordre de l'Infant de l'Ambaixada de Portugal

El text que segueix és el discurs que vaig adreçar davant dels presents a l'Ambaixada de Portugal aquest passat dijous 10 de novembre davant els representants de la comunitat portuguesa després de condecorar-me com a Gran Oficial de l'Ordre de l'Infant de l'Ambaixada de Portugal. Tot plegat va ser molt emotiu i n'estic molt agraïda.

Excel·lentíssim Senyor Ambaixador,

Molt Il·lustres i Honorables autoritas

Senyors i Senyores,

Amics i amigues,

Agraeixo de debò que m’hagueu volgut acompanyar a aquest acte, per a mi tan entranyable i, alhora, tan immerescut.

El dia 10 de juny d’enguany, precisament em trobava a Lisboa, la capital de Portugal, conjuntament amb els cònsols d’Andorra. Ens desplaçàvem per fer una visita de cortesia a António Costa, President de la Cambra municipal de Lisboa, amb el que ens uneix una bona relació personal en el marc del treball amb la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes.

En aquell precís moment, feia pocs minuts que acabava d’assabentar-me que el President de la República Portuguesa, Sa Excel·lència Aníbal Cavaco Silva, em feia l’honor d’atorgar-me la condecoració de Gran Oficial de l’Ordre de l’Infant D. Henrique. Una condecoració que reconeix els mèrits de les persones que han prestat algun servei rellevant a l’estranger en l’expansió de la cultura, la història o els valors del Poble portuguès.

D’immediat em vaig emocionar i vaig pensar, què he fet per merèixer tan alt honor? Per què a mi i no a un altre? I, he de confessar que, encara avui, no tinc cap resposta a aquestes preguntes.

És cert que tinc un gran respecte i admiració per l’Ambaixador de la República Portuguesa al Principat d’Andorra, l’Excel·lentíssim Sr. Mario Damas Nunes; és cert, també, que des de les respectives responsabilitats institucionals ens uneix una gran amistat, que agraeixo profundament. Entre moltes coses positives que ell ha aconseguit, amb la seva intermediació, el dia 6 de març de l’any passat ens va visitar oficialment el primer cap d’Estat estranger de l’època moderna, el President de la República de Portugal, Sa Excel·lència Aníbal Cavaco Silva, i al qual vam tenir l’honor de rebre al Comú d’Andorra la Vella.

Però sobretot, tinc un profund respecte i consideració vers la comunitat portuguesa que viu i treballa a Andorra. No em cansaré de repetir que el nostre estimat petit país ha estat terra d’emigrants i, d’ençà la primera meitat del segle XX, ha estat terra d’acollida, tant per als refugiats de la Guerra Civil espanyola com de la Segona Guerra Mundial. Però no és fins entrats els anys 70 que comencem a rebre immigrants provinents de Portugal. De la vostra terra.

Avui, la comunitat portuguesa a Andorra és d’unes 14.000 persones, la qual cosa representa el 20% de la població total. Gairebé la meitat de vosaltres fa més de cinc anys que viu a Andorra. No és fàcil deixar la pròpia comunitat per construir-ne una de nova en un altre país, ni abandonar la pròpia terra per construir un futur incert en un altre indret. Els andorrans, la nostra comunitat, també va viure episodis difícils d’emigració quan, al segle XIX i principi del segle XX, andorranes i andorrans van marxar a buscar feina fora d’aquestes valls.

La comunitat portuguesa a Andorra també ha hagut de passar per períodes difícils, moments en que no era gens fàcil arribar a un país petit com el nostre en que, per exemple, mancaven habitatges i, alguns d’ells, s’havien d’instal·lar en càmpings, sovint en condicions precàries. Bons treballadors, no els importava fer més hores si això els permetia aconseguir una millor qualitat de vida. Sortosament, aquells anys difícils han quedat enrere.

Vull donar les gràcies a tota la comunitat portuguesa d’Andorra. Els felicito per la seva integració sociocultural i lingüística. Per la seva aportació en el creixement econòmic del país. Amb el seu treball i esforç, han contribuït en el nostre desenvolupament. Des del respecte i l’orgull als seus orígens, no em canso de dir amb plena convicció que d’Andorra n’han fet la seva llar. Han vist i veuen néixer els seus fills i els han educat, i continuen educant-los a Andorra amb una total integració. Hem conviscut des del respecte a la diferència i amb estimació. Hem establert relacions d’afecte pròpies de la convivència del dia a dia. Malauradament, alguns d’ells també hi han deixat la seva vida en circumstàncies dramàtiques, com el malaurat accident de la construcció en l’obra del Túnel dels Dos Valires. I, darrerament, hem de lamentar la defunció d’una mare portuguesa, com a conseqüència d’un tràgic accident de circulació a la Massana. Vull dedicar un breu record a tots aquells que han emès el seu darrer sospir a les nostres valls pirinenques.

Comprendran doncs, que en la meva qualitat de Cònsol Major de la capital d’Andorra, sempre he intentat satisfer les necessitats i demandes que ens han estat fetes per part de l’Ambaixada de la República de Portugal al Principat d’Andorra. Des de la Corporació Comunal, sempre hem col·laborat amb les associacions portugueses en allò que els ha estat útil. Però això no és cap mèrit sinó tot el contrari, es tracta de la normalitat. La normalitat és i ha de ser, sempre, el respecte a les persones; tot valorant la diferència cultural com a element enriquidor de la nostra pròpia cultura.

I, avui, amb la crisi econòmica que patim, que ens afecta absolutament a tots per igual, andorrans, portuguesos, espanyols, francesos... a tots, hem d’estar més units que mai per sobreviure en temps de crisi i estar preparats per quan es reactivi l’economia.

Avui, aquesta crisi econòmica també posa en perill la supervivència de l’Ambaixada de Portugal a Andorra. Des del més profund respecte a la decisió que es prengui, vull posar de manifest que ja m’he adreçat al President de la Cambra municipal de Lisboa per demanar-li que, si té l’oportunitat, intercedeixi positivament perquè es mantingui alguna estructura administrativa per als residents portuguesos a Andorra. Però aquest no és únicament i exclusiu el meu pensament, sinó que en la reunió de cònsols, celebrada aquesta setmana a Canillo, tots els Cònsols d’Andorra ens vam manifestar a favor de signar una demanda en idèntics termes, perquè la comunitat portuguesa, mitjançant el seu Conselleiro, José Manuel da Silva, en pugui fer l’ús que estimi convenient.

I tot el que hagi pogut fer des de la meva responsabilitat política, sincerament, penso que no és mereixedor de rebre tan alta consideració. El que faig, ho faig per convicció personal i perquè així ho sento. Això, per sí sol, ja és de gran satisfacció personal: fer allò que hom sent i estima. I, això no significa cap esforç addicional, sinó tot el contrari, és un privilegi poder-ho fer.

No sé com mostrar el meu sentiment de gratitud vers l’Excel·lentíssim Sr. Ambaixador de Portugal a Andorra, l’amic Mario Damas Nunes, perquè sé que ell és darrera d’aquesta condecoració. Gràcies, i només desitjo honorar la consideració que m’atorgueu.

I ja per acabar, per a aquelles persones que desconeixen el vocable portuguès saudade, els diré que expressa un sentiment afectiu, proper a la malenconia, inspirat per la distància temporal o espacial o quelcom estimat, que implica el desig de resoldre aquesta distància. És una paraula que no es pot traduir i s’ha adoptat en diferents idiomes.

Els dic això perquè, en un humil i petit homenatge a la comunitat portuguesa a Andorra, a l’Ambaixador de Portugal, al poble portugués i als seus representants polítics, voldria recitar un poema d’un poeta universal portuguès Fernando Pessoa,

SAUDADES - “Ter saudades é viver”

Ter saudades é viver.

Nao sei que vida é a minha

Que hoje só tenho saudades

De quando saudades tinha.

Passei longe pelo mundo.

Sou o que o mundo seu fez,

Mas guardo na alma da alma

Minha alma de português.

E o português é saudades

Porque só se sente bem

Quem tem aquela palavra

Para dizer que as tem.

Traducció al castellà:

Vivir es tener saudades.

No sé qué vida es mi vida

Hoy sólo tengo saudades

De cuando las tenía.

Pasé de largo en el mundo.

Soy lo que el mundo hizo

Guardo en el alma del alma

Mi alma de portugués.

Y el portugués es saudades.

Porque sólo puede tenerlas

Quien tiene aquella palabra

Para decir que las tiene

Andorra la Vella, 10 de novembre de 2011

Punt blanc

Tret del temps que ha trigat en fer-se una realitat, la deixalleria inaugurada al costat del centre de tractament de residus (CTRASA) de La Comella és un veritable punt blanc –positiu i contrari del negre, negatiu– més que sigui al final del mandat comunal, quan el compromís es va prendre ja fa vuit anys el 2003.

S’acostuma a dir que “mai no és tard quan arriba”, la inauguració de la deixalleria és, més enllà del retard i de la demostració de compliment d’un compromís, un exemple de perseverança de l’actual consell comunal fins aconseguir un objectiu. Mentrestant, com s’ha destacat als mitjans de comunicació, els ciutadans han tingut el servei donat que s’han aplicat solucions alternatives temporals com ha estat l’admissió de materials de particulars al mateix Centre de Tractament de residus, i l’activitat del centre de triatge d’Encorcès, al costat del complex esportiu dels Serradells.

Una instal·lació de les característiques de la que recentment s’ha obert és, també, un instrument important en la cura del medi ambient, en aquest cas de la parròquia, com a centre de recepció de residus produïts per empreses, en quantitat industrials, i d’aquells domèstics les característiques dels quals (toxicitat, alt poder contaminant, grans volums) no poden ser objecte del dipòsit –i posterior recollida– selectiu als contenidors diferenciats dels diversos tipus d’escombraries.

L’amplitud d’horaris de funcionament, sense interrupció al migdia, és una altra condició encaminada a estimular-ne l’ús.

Finalment, l’existència d’aquest Punt blanc no és només el compliment d’un compromís parroquial, amb la col·laboració necessària, i sempre desitjable amb altres institucions, en aquest cas el Govern. És també la convocatòria a complir una obligació ciutadana.

El Comú continua amb el servei a domicili de recollida de “trastos” domèstics, amb concertació prèvia. D’ara endavant els veïns no tenen excusa per deixar a cap lloc del paisatge urbà ni andròmines antiestètiques, ni elements o materials altament contaminants. 

Aprofundint en la democràcia

En uns temps on la ciutadania d’arreu està tan allunyada de la política i té una imatge negativa dels polítics, un dels valors fonamentals que proposa la Coalició d’Independents per Andorra la Vella és la transparència i l’aprofundiment de la democràcia.

És elemental que el comú és i ha de ser la casa de tots. On tothom sigui ben rebut i trobi, a més d’atenció, totes les solucions possibles. L’esforç d’informació sobre l’administració parroquial ha de ser eficient i constant, amb plena explicació de les adjudicacions i decisions, per mitjans físics com virtuals a través de la xarxa.

Si la ciutadania ens fa la confiança que esperem, treballarem per obtenir un pla educatiu, en col·laboració amb el ministeri d’Educació del govern i les associacions de pares i mares d’alumnes (AMPAS), que instrueixi els alumnes dels centres escolars sobre la institució comunal, i sobre els llocs emblemàtics, la història i d’altres aspectes d’Andorra la Vella i de Santa Coloma. Actualment, ja hi ha molts centres escolars en que el mestres porten els alumnes a la Casa Comuna per visitar-ne les dependències i conèixer de primera mà un dia de treball.

Continuarem amb la promoció de l’associacionisme de la societat civil, amb subvencions, i tenim prevista la creació d’un Consell d’associacions, que les agrupi i faciliti aquesta col·laboració.

Transparència i democràcia exigeixen mesures com les esmentades fins ara, però volem anar més lluny en la participació democràtica de la ciutadania, que considerem única legitimada per fiscalitzar el comú.

La creació del conseller de barri posarà cara i presència a un representant comunal per cada zona, que rebi personalment els ciutadans i atengui les seves reclamacions i suggeriments.

Igualment ens proposem crear els consells de barri, perquè els veïns puguin actuar organitzats i col·lectivament, i un consell de ciutadans del conjunt de la parròquia.

Per completar la comunicació i la participació ciutadana, celebrarem cada any una reunió pública, oberta a tots els ciutadans, per informar-los directament i rebre també els suggeriments i crítiques que trobin necessaris.

Enquestes i, en el seu cas, votacions sobre afers parroquials importants i les respectives solucions, completaran l’expressió participativa de la ciutadania en l’administració comunal.

Transparència

Un dels valors polítics que defensa i pretén aplicar la Coalició d’independents per Andorra la Vella (Cd’i), si els electors ens fan confiança, és la transparència. Hauria de ser un dels requisits indispensables en el desenvolupament de les responsabilitats públiques, però el que hauria de ser normal no sempre és habitual.

Transparència vol dir oferir a la ciutadania, sense distincions, tota la informació que reclami. El contrari és l’obscurantisme, el fer sense dir, l’amagar sobretot els projectes, dades, o intencions que poden ser menys populars, o directament impopulars, perquè se sap de bell antuvi que provocaran rebuig al conjunt o a sectors de la població nombrosos, poderosos o influents.

Aquesta obligació d’informar sense reserves s’estén també a tots els companys en el consell comunal, inclosos els opositors, que mai no es poden veure com a enemics, sinó com a representants d’una visió i propostes programàtiques més o menys allunyades de les que aporta la majoria, que ha d’estar sempre disposada a dialogar, debatre, i acceptar els suggeriments i aportacions positives per a l’interès general que aportin des de la discrepància.

Aquesta transparència exercida els darrers quatre anys ha estat ja reconeguda i lloada per Jordi Minguillon qui ha arribat a presentar-la públicament com un dels principals factors que l’ha decidit a integrar-se al nostre projecte.

Una transparència reconeguda, finalment, és la millor garantia per comprovar la honestedat i l’eficiència de l’acció i la gestió des dels càrrecs de responsabilitat, en l’àmbit de qualsevol empresa, però encara més en les institucions públiques, en la política, on resulta absolutament exigible, més enllà d’incomoditats per part dels obligats a oferir-la.